‘Sembra en els petits idees bones encara que no les entenguin. Els anys s’encarregaran de desxifrar-
les en la seva entesa i de fer-les florir al seu cor’ (María Montessori)
Després de construir un niu d’oreneta hem comprovat que aquesta feina és més difícil de què ens pensàvem.
Com ho fan per construir el seu niu?
Com el poden enganxar a la paret sense que caigui?
Les preguntes i el nostre interès ens ha portat a buscar informació per trobar les respostes. Aquesta recerca ens ha facilitat descobrir altres curiositats sobre les orenetes.
Les orenetes aixequen el seu niu amb fang, triant una argila pastosa. Amb el bec en prenen petits glops i, barrejant-los amb la seva saliva, en van modelant les parets fins a crear una mitja olla perfecta, millor que la que faria qualsevol terrisser.
Per donar-hi fermesa hi encasten branquillons, i quan la forma ja és completa, entapissen l’interior amb tiges fines, amb pèls d’animals i amb un suau borrissol de ploma.
Si el temps acompanya, una parella d’orenetes necessita només vuit dies per deixar el niu acabat i llest per acollir la vida. Sovint, el mateix niu els serveix durant molts anys. Cada parella sap exactament on té la seva petita llar, i quan retorna després de l’hivern, la seva primera feina és observar-ne l’estat: si hi descobreixen alguna esquerda o algun racó malmès, de seguida el reparen amb cura i l’embelleixen fins que torna a ser com nou. És per aquest motiu que no hem de destrossar els nius d’orenetes si en troben o el construeixen a la paret de casa nostra.
“Quan l’oreneta no ve pel març, l’hivern és llarg”
